Família: Cannabaceae Endl. (=Cannabidaceae Endl.)

Distribució: Aquesta família viu a la franja temperada sobretot de l'hemisferi nord.

Morfologia General: Inclou herbes erectes (Cannabis) o lianoides (Humulus) que poden ser anuals (Cannabis sativa) o perennes (Humulus lupulus).

Morfologia Vegetativa: Les fulles són oposades tot i que al gènere Cannabis es disposen alternes a la part superior de la tija. Són aromàtiques, peciolades, no embeinadores i palmades, ja sigui de forma lobulada (Humulus) com composta (Cannabis).
A la base de la fulla apareixen estípules lliures i persistents.

Morfologia de la inflorescència: Les flors es disposen en inflorescències terminals cimoses amb bràctees i bractèoles. Les inflorescències masculines són ramificades, multiflores i en forma de panícula. En canvi, les femenines són més compactes i presenten un nombre menor de flors.

Morfologia floral: Les flors són unisexuals i les plantes solen ser dioiques, tot i que també existeixen espècies monoiques. Són petites, actinomorfes i pentàmeres. El perigoni consta de 5 tèpals imbricats i persistents que difereixen segons el sexe de la flor. Així, les flors masculines tenen els 5 tèpals lliures i sepaloides; mentre que les flors femenines presenten els tèpals soldats en un tub curt i membranós que tanca l'ovari. L'androceu està format per 5 estams que es disposen alternats amb els tèpals del perigoni. Les anteres són dorsifixes i s'obren per dehiscència longitudinal.
El gineceu consta de dos carpels units formant un ovari unilocular i súper. A l'interior es desenvolupa un sol primordi seminal+br anàtrop pèndul. Hi ha un únic estil apical que acaba en dos estigmes allargats.

Tipus de pol·linització: Les flors petites i amb el perigoni reduït indiquen que la pol·linització és anemòfila.

Morfologia del pol·len: Els grans de pol·len són aperturats i porats amb generalment 3 punts germinatius, o més rarament 2, 4 o 6.

Morfologia del fruit: El fruit és una núcula, que al gènere Humulus presenta el calze persistent.

Morfologia de la llavor: Dins del fruit només hi ha una sola llavor rica en midó i amb endosperma oleaginós. A l'interior es forma l'embrió que es disposa corbat en el cas de Cannabis.

Tipus de disseminació: Els fruits solen caure a terra o dispersar-se gràcies al vent.

Dotació cromosòmica: El nombre bàsic de cromosomes (x) sol ser 8 o 10 a Humulus i 10 a Cannabis.

Principis químics: Presenten alcaloides i flavonoides, i en el cas d'Humulus també proantocianidines. A més contenen resines molt oloroses que presenten diferents utilitats.

Fisiologia: Fan la fotosíntesi del tipus C3.

Diversitat i classificació: Les canabiàcies formen una petita família que només inclou dos gèneres: Humulus amb 2 espècies (Humulus lupulus i Humulus japonicus) i Cannabis també amb dues espècies (Cannabis sativa i Cannabis ruderalis).
Es consideren afins a les moràcies (alguns autors la inclouen dins d'aquesta família) tot i que hi difereixen pel nombre de peces florals.

Ecologia i hàbitat: El llúpol (Humulus lupulus) és propi de bardisses, arbredes i boscos humits. El cànem (Cannabis sativa) també necessita sòls humits per viure.

Presència als PPCC: De forma espontània només apareix el llúpol (Humulus lupulus), a la meitat septentrional de Catalunya.
Degut al cultiu del cànem (Cannabis sativa) com a planta tèxtil i pels seus fruits, actualment creix de manera subespontània a la vegetació ruderal.

Utilitats: " El llúpol (Humulus lupulus) es cultiva des de temps antics a causa del seu ús en la fabricació de la cervesa. Les inflorescències presenten unes glàndules grogues on es forma la lupulina que té sabor amargant i acció bactericida. Aquesta substància s'afegeix a la cervesa per donar aroma i sabor i com a conservant.
El cànem (Cannabis sativa) és originari d'Àsia però es troba cultivat arreu del món. Conté dues subespècies que presenten usos molt diferents. A partir de la subespècie Cannabis sativa subsp. sativa s'obtenen fibres de gran resistència i durabilitat, que s'usen en la fabricació de sacs, cordills, catifes,... De la subespècie Cannabis sativa subsp. indica s'extreu una droga narcòtica anomenada marihuana, que s'obté del premsat de les inflorescències femenines i de les fulles. A més a més, la resina que sintetitzen les flors femenines a l'obrir-se és el haixix. La marihuana ja era coneguda des de temps ben antics (2000 anys a.C. a la Xina) com a medicinal i es recomanava per la malària i els constipats. Actualment, alguns dels seus components s'empren a la indústria farmacèutica per reduir els efectes secundaris induïts per quimioteràpia, com nàusees i vòmits; així com per tractar els dolors del càncer.
Els fruits del cànem són oleaginosos i s'empren per a l'alimentació d'ocells de gàbia.